PENJA ACÍ LA TEUA NOTÍCIA TROBADA A INTERNET AL VOLTANT DE...
XIQUETS SOLDAT
ANORÈXICS
TREBALLADOR(E)S MENORS DE 16 ANYS
DISCRIMINACIONS
INTOLERÀNCIES
PREJUDICIS
VIOLÈNCIA CONTRA LA DONA
ETC. ETC.



​NOTÍCIES DE PREMSA DIGITAL, RÀDIO I TELEVISIÓ


IMPORTANT: NO OBLIDEU SIGNAR LA VOSTRA NOTÍCIA i redacteu-la davall de l'última publicada


Un exemple dels infants repartits entre els torturadors del cop d’estat a l’Argentina:


argentina.jpg
Horaci Pietragalla

A la seva casa no havia fotos de la seva mare embarassada. Tampoc d'ell com nounat. Els seus gairebé dos metres d'altura no s'explicaven amb l'alçària dels seus pares. El seu caràcter tampoc encaixava amb la resta de la família i el seu padrí, el tinent coronel Hernán Tezflaff, va ser un dels repressors de la dictadura militar argentina, que es va perllongar des de 1976 fins a 1982. Horaci Pietragalla ( Buenos Aires, 1976), va acudir en 2001 a l'associació Àvies de Plaça de Maig perquè tenia dubtes sobre la veracitat de la seva identitat com César Sebastián Castillo. Els seus dubtes es van confirmar. Els seus veritables pares van morir torturats en 1976.

Horaci va anar l'identificat nombre 75 dels 98 bebés robats pels militars colpistes que ja han trobat el seu veritable nom. Encara queden sense identificar uns 300 joves de trenta anys que van ser robats als seus pares biològics. "Els militars els perseguien, torturaven, mataven, robaven als seus fills i els lliuraven a una família propera. És a dir, que van veure créixer a aquests nens que havien deixat orfes", reflexiona Pietragalla en una cafeteria de Madrid.(...)

LLENÇAT EN UNA CUNETA.- els antropòlegs van creuar les dades del ADN de Horacio amb els obtinguts en el seu banc genètic de restes exhumades i va haver èxit. El cos del seu pare, Horaci Pietragalla, havia estat trobat en 1984 en el cemenetiri de la ciutat argentina de Còrdova. Un cos d'un home de gran alçària va ser trobat a la vora d'una cuneta en 1975 amb un tir en el cap. Encara no havia succeït el cop militar, però els grups paramilitars ja treballaven en la dura repressió, que va deixar 30.000 desapareguts en tot just cinc anys.(...)

La reconstrucció de la mort de la seva mare, Liliana Corti, va anar, si cap, més dolorosa. Vídua i amb un fill al que va cridar Horaci en honor del pare ja desaparegut, va ser sorpresa per una redada en un pis on s'amagava amb dos camarades. Els militars de la Triple ALS la van assassinar. La família de Liliana li va contar a Horaci que ella havia tractat d'amagar-lo en la banyera. No obstant això, els militars li van trobar(...)

El cas d'Horaci és un dels pocs que han estat contats pel protagonista i víctima. Horaci i les àvies busquen dos objectius : convèncer als joves amb dubtes que comprovin la seva identitat i, aconseguir que la memòria impedeixi que la història es torni a repetir.
informacio dels nens robats

Tania Ruiz Gil 4ºA



"Me'n vaig anar perquè no em mutilaren"


Ester va arribar des d'Eritrea. . La vida d'aquesta dona ha estat marcada per la mutilació genital que es practica en el seu país. Ara espera que el Govern accepti la seva petició d'asil. Busca refugi a Espanya al·legant persecució per raó de sexe.


Quan la seua madrastra li va dir a Ester, de 21 anys, que tenia un marit per a ella, va fugir de casa i del seu país. No només luntitled.jpgi horroritzava el matrimoni amb un vell desconegut. Sabia que, com marca la tradició de la seua tribu, el pas previ a la cerimònia era l'ablació del clítoris. I tenia terror a aquest moment: "Molta gent mor, és molt dolorós, amigues del col·legi no han sobreviscut". "M'anaven a dur a una dona perquè em mutilés", Va arribar al Marroc per carretera, en un llarg viatge del qual es resisteix a donar detalls. "No vull parlar d'això", comenta. Només apunta que va sortir cap a Sudan "en camió". I que moltes dones moren o són violades en la carretera en la seva escapada cap a Europa.
Tampoc hagué de ser gens senzilla la seva entrada a Ceuta des del Marroc. Per a evitar els controls i la tanca de seguretat que separa la ciutat espanyola del país nord-africà va arribar nadant, com reflecteix el seu expedient d'asil. Ara, mentre espera que es resolga la seua sol·licitud, assisteix a classes de fontaneria, electricitat i soldadura. "Espere poder treballar prompte, guanyar una mica de diners i començar els estudis d'enginyeria que no vaig poder començar en el meu país".
Ester ha pogut esquivar una tragèdia que afecta el 80% de les dones que viuen a Eritrea, Somàlia, Sudan i Etiòpia, els països on més estesa està aquesta xacra. Unicef calcula que entre 100 i 130 milions de dones africanes han patit l'extirpació parcial o total del seus genitals. Uns 26 milions han patit la forma més extrema, que inclou el clítoris, els llavis menors, part dels majors i la sutura de la vagina, Sobretot, es practica a xiquetes.

Només en CEAR-València hi ha una dotzena de sol·licituds d'asil per motiu de gènere, a les quals se sumen desenes en la resta del país. I no només es tracta de dones que han fugit d'una mutilació sexual. Cada vegada hi ha més homosexuals o transexuals perseguits en els seus països que arriben buscant refugi.

Gema Rueda 4 V


(Hi falta l'enllaç a la notícia original)
(Només es poden descarregar al wiki fotos en JPG o PNG, però no en BMP, per això no es veia la teua foto)


-
0105034B.jpg
Pallissa i avortament per no dur vel
Una dona marroquina es asaltada per dos compatriotes en Ciutat Reial per no portar vel, i sofreix un avortament arran de l'agressió.

Dues persones de nacionalitat marroquina, un home i una dona, han sigut detinguts per la Guàrdia Civil en Ciutat Reial per propinar una "brutal" pallissa a una dona també marroquina, perquè no duia vel, i que va sofrir un avortament arran de l'agressió.
Els fets es van produir el 14 d’octubre en el col·legi de primaria El Coso, quan els dos agressors van acudir a recollir al fill d'un d'ells i van observar a la dona sense el vel islàmic que també va acudir a buscar al seu fill.
Testimonis presencials van relatar a la Guàrdia Civil que els dos detinguts, que no guarden relació de parentiu amb la víctima, li van propinar una "brutal" pallissa, arran de la qual, la dona va sofrir un avortament.
La dona, de 31 anys, va ser traslladada en primera instància al centre de salut de Socuéllamos i, posteriorment, ingressada en l'Hospital General de Tomelloso.
La Delegació del Govern ha precisat que el 26 d'octubre la víctima es va presentar de nou en la caserna de la Guàrdia Civil i va comunicar als agents que havia avortat tres dies abans en l'hospital de Tomelloso com a conseqüència de les lesions sofertes aquest dia.
Fonts de la investigació oberta d'ofici per la Guàrdia Civil han informat a Efe que el motiu de l'agressió a la dona va anar que no duia el preceptiu vel islàmic, com li corresponia a la seva condició de musulmana.
Arran de les investigacions, la Guàrdia Civil va detenir el passat 29 d'octubre a un home i una dona de nacionalitat marroquina, identificats amb les inicials M.F., de 37 anys, i A.F. 27 anys.

Els dos han estat acusat d'un delicte de lesions i llocs a disposició del Jutjat d'Instrucció nombre 1 de Tomelloso.
http://www.intereconomia.com/noticias/paliza-y-aborto-no-llevar-velo
MARIA C. 4ºA


Els Valencians alliberen 430 nens esclaus.

Creu Roja desenvolupa un projecte contra el tràfic de menors a Àfrica amb 1,1 milions d'euros de la Comunitat
07.12.08
J. BATISTA

VALENCIA
17251381.jpg
Una nena porta un gibrell d'aigua en Tahoua, Níger.

Mahamadou tenia dos anys quan va ser abandonat en un carrer de Nigèria. Era carn de canó per a les màfies que es dediquen a traficar amb menors amb l'objectiu de convertir-los en treballadors forçosos. Va tenir sort, no com els 179 milions de nens que són forçats a treballar de sol a sol, en les pitjors condicions imaginables i per un salari mínim, quan ho tenen. Això sí, existeix un llamp d'esperança que se sustenta en l'actitud altruista de molts voluntaris que dediquen el seu temps a lluitar contra l'explotació infantil.
Gràcies a aquesta conscienciació, la delegació valenciana de Creu Roja va crear en 2006 una xarxa contra el tràfic i l'explotació infantil, que mancant un any perquè acabi la seua activitat ja ha justificat de sobres els diners invertits, principalment procedent de la Generalitat: fins al moment 430 nens han estat rescatats de les màfies per a ser retornats a les seves famílies, que en la majoria dels casos van ser enganyades per gent sense escrúpols, pensant que els donarien una vida millor.
Mahamadou a penes sabia pronunciar el seu nom. Li van trobar el 11 de febrer, i després de passar per mans del jutge de menors, va ser atès pels voluntaris de la Creu Roja Nigerina. Davant la falta de dades identificatives la forma de donar amb els seus pares va ser senzilla: s'ensenyava la seva fotografia en mercats o estacions d'autobús.
La previsió és que a la fi de l'any que ve al voltant de 5.000 nens puguin deixar enrere les condicions laborals d'una
plantació de cacao o la prostitució, per posar dos exemples. De moment, aquests anys s'han emprat a realitzar un programa d'investigació que va permetre a Creu Roja determinar les zones amb major nombre de nens traficats. A més, es va acompanyar d'una campanya de sensibilització. L'objectiu era aconseguir enfortir l'estructura de les delegacions de la institució en els països afectats, incrementar els llaços afectius de les famílies i facilitar-los recursos bàsics. El projecte va començar a conèixer-se gràcies a activitats com competicions esportives, teatres i fins i tot tascons en ràdios locals.
Marga Barceló és la coordinadora del programa, que es desenvolupa en quatre països d'Àfrica occidental: Burkina Faso, Costa d'Ivori, Níger i Togo. A més del tràfic entre països, explica, existeix un important volum de nens desplaçats des de zones rurals fins a les grans ciutats, on són comprats per a treballar.
Barceló apunta un cas que recorda de la seva estada a Àfrica. Amina, de 8 anys, vivia en Abidjan amb la seua tia. Va ser víctima de cremades provocades per aquesta, que li va llençar aigua calenta després d'un empipament. A l'octubre de 2007, Creu Roja, dins de la campanya de sensibilització sobre els drets de la infància, es va fer car de Amina, que volia tornar A Togo amb els seus pares. Després d'aconseguir-lo a través de l'organització benèfica, "acudeix a l'escola i el seu projecte de vida és ser costurera".
El parany que utilitzen les xarxes de tràfic de nens es basa en l'engany. A les famílies
se'ls diu que el nen tindrà una vida millor, i fins i tot pensen que van a ser duts amb altres familiars que resideixen en la ciutat. "S'aprofiten de la pobresa i de l'analfabetisme", explica Barceló. De fet, la família pensa que a més de millorar la qualitat de vida del menor, s'estalvia una boca que alimentar.
(He pintat de color taronja la informació la cual coincidEnllaç la la pàgina de la notíciaeix amb el conte. EL conte es “La venda”)
Celia José Colomino. 4A







Assesinats homofons:




Michael Causer havía estat bevent en companyía de tres “amics”. El grup va decidir pasar la ni en casa de la avia d’un d’ells, Michael Binsteed. Segons el testimoni d’aquest, en un moment determinat els altres dos jóvenes, Gavin Alker y James O’Connor, colpejaren brutalment a Causer. Alker li deia , segons el testimoni de Binsteed, crits homòfons mentres li colpejava. Una vegada que Causer va quedar inconscient, el varen traure al carrer i el van deixar abandonat. Binsteed cridà una ambulancia al veure que ademes sagnava per boca i nas, encara que es va inventar que lo havien atracat uns desconeguts.

El cert es que, a pesar del testimoni incriminant de Binsteed, el jurad ha declarat a Alker inocent, d’avant el estupor y la indignació de la familia de Causer. Alker argumenta que hi havía actuat “en llegítima defensa”, digue desconeixer que Causer fora homosexual i acusà a O’Connor de ser el culpable dels colps que varen portar la mort a Causer.

Quasi un any després de aquestos terribles fets la familia de Causer hi havia creat un grup per a evocar el trist episodí en una coneguda red social, aixo va provocar que es revisqueren els debats dels crims homofons al Reine Unit. El grup ja contava amb uns 7000 adherents, pero de manera imprevisible la red ho ha donar de baixa, sense donar cap tipus d’explicacions. Solament li han dit al creador de la pagina que “havía violat els terminis i condicions” pero sense aclarar quins.



noticias.universogay.com


Verónica Girones Perez 4ºA


Un adolescent de 17 anys mata a 15 persones a tirs


Els alemanys van anar a dormir el dimecres perplexos i conmocionados. Tim Kretschmer, un adolescent de 17 anys, va assassinar a trets 15 persones en el seu antic institut de secundària. Els va matar a sang freda amb una Beretta de nou mil.límetres. A les parets del centre educatiu està etiquetat cada tir seu amb un rótulo.Disparà unes 100 bales. La majoria de les seves víctimes eren dones: tres professores i vuit estudiants, 11 de 15. Per què ho va fer? Encara no se sap amb certesa. Pel gènere de la majoria de les víctimes es creu que podria tenir ressentiment feia les chicas.Era un nen mimat i depressiu, d'una família de rics que vivia al poble de Winnenden, al sud d'Alemanya. Se sap que tenia accés fàcil a les armes. El que és indubtable és que és una de les majors tragèdies protagonitzades per un adolescent en aquest continent.

Aquest tipus de desgràcies és, estadísticament, encara menor a Europa (tot i que va en greu augment) que a Amèrica del Nord on s'han viscut continus episodis similars. Als Estats Units la sagnia és imparable. Dues massacres realitzades ja no per adolescents, sinó per xiquets certifiquen aquesta afirmació.

Des de fa uns dies, els reus adults que purguen la seva condemna al comtat de Lawrence, Pennsilvània, han vist com s'alterava la seva rutina. La raó ha estat l'arribada d'un inesperat company.Es diu Jordan Anthony Brown i té només 11 anys. La seva història ha commogut al país sencer. A finals de febrer, el petit no va poder contenir més la gelosia que li consumien. Va entrar a l'habitació d'Kenzie-Houk, la companya sentimental del seu pare, una noia de 26 anys embarassada de vuit mesos y li va disparar al cap, causant-li la mort a l'acte.

No obstant això, està previst que el nen sigui traslladat a un centre de detenció juvenil perquè, segons el fiscal de districte, John Bongivengo: «la seva presència està creant seriosos problemes» a la presó. «Hi ha un policia vetllant-lo les 24 hores». Afegeix: «Tot el bloc es tanca quan ell menja, tot el pavelló es tanca quan ell es dutxa ... Està sempre sol perquè la resta són adults ».

Ara bé, el trasllat del nen a un centre de menors no vol dir que el seu cas passi a un tribunal juvenil. Encara està en l'aire la possibilitat que sigui jutjat com un adult i, per tant, rebi la mateixa pena que si hagués complert la majoria de edad.Este és el desig de la fiscalia, que ja ha presentat càrrecs per doble homicidi. I és que, en aquest estat, l'edat mínima penal és de 10 anys, el que permet que qualsevol nen que superi aquesta edat pugui ser sentenciat -fins i tot- a cadena perpètua.

http://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2009/700/1237071605.html

Héctor Palau Francisco 4ºA



Els nens miners, esclaus de l'infern


Submergits a les entranyes de l'infern des de la seva més tendra infància, arrosseguen els seus petits cossos per estrets túnels, foscos i perillosos. Les seves mans es converteixen en improvisades eines amb les que recullen pedres, o furguen la terra durant llargues jornades.Col.loquen explosius i comporten pesades càrregues. S'estima que un milió de nens treballen en la mineria i en les pedreres de tot el món. La majoria no ha complit els 10 anys ...
Esclavitud en ple Segle XXI
No tenen joguets, ni van a l'escola, treballen sense horaris ni drets. Només coneixen una obligació: contribuir a la subsistència familiar com si fossin adults, privats d'educació i en perjudici del seu desenvolupament psicològic, físic i emocional.
Són més de 250 milions de nens d'entre 5 i 17 anys d'edat, els que treballen en el món.D'aquests, 180 milions ho fan en les pitjors formes d'esclavitud infantil, servidumbre per deudes, prostitució, o com a nens soldats.
Al voltant de 70 de cada 100, treballen en l'agricultura, la caça, la pesca, el comerç minorista, i en l'explotació forestal. La majoria a Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia.
Treball per als pares
En contacte amb gasos tòxics, sovint, pateixen cansament constant, problemes musculars i d'esquena. Trencament d'extremitats i ferides greus, a causa de les caigudes i a les càrregues excessives que han de transportar, i que no estan d'acord amb el seu desenvolupament corporal.

Per lluitar contra l'explotació de nens, l'OIT (Organització Internacional del Treball) porta a terme des de fa anys el "Programa Internacional per a l'Eradicació del Treball Infantil", que es desenvolupa en països com Mongòlia, Tanzània, Nigèria, i la regió andina de Sud-amèrica.

mineros_ninos_3.jpg

http://www.univision.com/content/content.jhtml?cid=650490
LAURA IBÁÑEZ 4ºA