​PENJA ACÍ LA TEUA NOTÍCIA TROBADA A INTERNET AL VOLTANT DE...
XIQUETS SOLDAT
ANORÈXICS
TREBALLADOR(E)S MENORS DE 16 ANYS
DISCRIMINACIONS
INTOLERÀNCIES
PREJUDICIS
VIOLÈNCIA CONTRA LA DONA
ETC. ETC.



​NOTÍCIES DE PREMSA DIGITAL, RÀDIO I TELEVISIÓ


IMPORTANT: NO OBLIDEU SIGNAR LA VOSTRA NOTÍCIA i redacteu-la davall de l'última publicada

Cada vegada més xiquets de Somàlia estan sent reclutats per les Forces Armades o les milícies somalíes

foto
foto





Cada vegada més xiquets de Somàlia estan sent reclutats per les Forces Armades o les milícies somalíes, que d'esta manera incomplixen la legislació internacional, van advertir este dimecres diverses ONG pro Drets Humans en informacions arreplegues l'agència de notícies humanitàries de l'ONU (IRIN). somalí Peaceline Abdinor Ilmi, per a qui esta tendència resulta "alarmant". Este activista va justificar que molts xiquets arriben a esta situació perquè les seues famílies no poden mantindre'ls. "Per a molts és una qüestió de supervivència i un sentit de pertinença" a un grup, va explicar. "Xiquets de fins a huit i nou anys s'estan sumant a les milícies en majors quantitats que en qualsevol moment anterior", va relatar el membre del grup pro Drets Humans somalí Peaceline Abdinor Ilmi, per a qui esta tendència resulta "alarmant". Este activista va justificar que molts xiquets arriben a esta situació perquè les seues famílies no poden mantindre'ls. "Per a molts és una qüestió de supervivència i un sentit de pertinença" a un grup, va explicar. Katherine Grant, especialista en protecció de menors del Fons de nacions Unides per a la Infància (UNICEF), va lamentar que estes pràctiques estan esteses, encara que no es disposa de xifres concretes sobre els xiquets soldat.

Sí se sap, d'altra banda, que a Somàlia hi ha entre 700.000 i 800.000 xiquets desplaçats, la qual cosa suposa aproximadament la mitat del numere total de refugiats. Ilmi sosté que la majoria d'ells són afortunats si aconseguixen una ració de menjar al dia. De fet, Husein Ali Muhammad, doctor de la ONG britànica Islamic Relief destinat en un camp de refugiats, va assenyalar que les majoria dels xiquets patix malnutrició i que la situació nutricional tant dels xiquets com dels adults "es deteriora molt ràpidament". Així mateix, va advertir que multitud d'agències estan reduint les seues activitats. Muhammad va criticar a més que la inseguretat que es viu en el país obliga la gent a desplaçar-se ben sovint, fent que estiguen inaccessibles a l'ajuda. Ilmi va concloure recordant els xiquets que han perdut els seus pares en la guerra, fent-los més propensos a patir abusos i a ser desatesos, i destacant que un nombre molt alt de menors estan deixant el col·legi, especialment els que procedixen de famílies que necessiten rebre ajuda humanitària. Per a solucionar este punt, va proposar establir escoles d'emergència per als xiquets refugiats.



http://www.europapress.es

ESTHER CORONADO 4tA




El 10% de casos d'anorèxia i bulímia a València són d'homes.
anorexia.jpg



Frases com: "No tinc gana" o "Em veig massa grossa", tot i no ser cert, s'han convertit en l'inici de dues malalties per a moltes valencianes batejades amb noms com anorèxia i bulímia.

No obstant això, aquesta malaltia "està donant un gir respecte als últims anys, ja que en el 10% dels casos els malalts són xics" com va explicar Luis Miguel Rojo, responsable de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l'hospital La Fe Des de començament d'any, en aquesta unitat de referència a València i en la Comunitat ha registrat 132 ingressos, 129 noves altes i 1.512 estades, segons les dades facilitades per la Conselleria de Sanitat.

Al menjador de dia els pacients van un cop per setmana. A més el centre hospitalari compta amb un menjador de dia en què els pacients que evolucionen correctament i que ja no necessiten hospitalització, realitzen un menjar a la setmana supervisat pels facultatius per veure com evolucionen. Per aquí han passat 1.780 persones durant el 2008. L'època en la que estan més pendents d'aquestes malalties són la tardor i estiu, quan comença i finalitza el curs en els adolescents
.


Tres preguntes al doctor Luis Miguel Rojo, cap de secció de la UTCA de La Fe:

1 - Quant de temps sol passar des que comencen els símptomes fins que es detecta la malaltia? És impossible donar dates i més en aquest tipus de casos. Per exemple, en el cas d'escolars la conselleria de Sanitat porta a terme un programa de detecció precoç en escolars que ens serveix per detectar casos a les aules.

2 - És una malaltia que afecta més nenes que nens? La veritat és que sí, encara que a les consultes també ens arriben casos de gent no tan jove, amb 30 o 40 anys que tenen una evolució crònica d'aquesta malaltia.

3 - ¿Quina mena de control tenen sobre les pacients? No forcem l'alimentació, han de ser elles poc a poc. Pel que fa a mesures preventives, tanquem els banys de la unitat amb clau perquè no llencin o es amaguin els aliments. Els pacients solen estar en aquesta unitat entre vuit i dotze setmanes seguint el tractament.


http://www.20minutos.es/noticia/432215/0/anorexia/bulimia/valencia/

Marta San Andrés 4t A




La pesada carrega dels xiquets miners

Sudhir és una nena que va començar a treballar en una mina al Nepal quan només tenia dotze anys d'edat.
La seva família es dedica a l'agricultura i Sudhir treballa triturant pedres, fins a convertir-les en material per a la construcció de camins i carreteres.

Amb el seu treball aporta alguna cosa a l'ingrés familiar que en total no arriba a les 1.400 rupies, o uns US $ 20 a la setmana


Segons explica, ella preferiria anar a l'escola, però pensa que ara ja és molt tard per començar a estudiar.


Quan se li pregunta per què segueix fent aquest treball tan perillós, ella simplement respon que "no hi ha altra alternativa".



Joves i vulnerables


Sudhir és tot just un del milió de nens i nenes que segons calcula l'Organització Internacional del Treball (OIT), realitzen tasques en petites mines i pedreres a tot el món.
D'acord amb un informe publicat per l'OIT a propòsit del Dia Mundial contra el Treball Infantil, el 12 de juny, aquest milió de nens porta el nombre total de persones que treballen en mines petites i perilloses a 13 milions.
Tot i que la proporció de nens miners és petita comparada amb el total, l'OIT diu que precisament això és el que el converteix en un blanc realista a l'hora de tractar d'eliminar aquestes pràctiques. "Fer alguna cosa és urgent", diu l'informe.
Els nens miners treballen en pèssimes condicions. Se'ls obliga a baixar per estrets túnels i arrossegar càrregues de pedres que pesen més que ells mateixos.

Els riscos són enormes


Alguns experts en mineria, Norman Jenning de l'OIT, afirmen que tot i que hi ha hagut algun progrés en les condicions de treball que imperen en aquesta indústria, governs, consumidors i empleats no poden adormir en els llorers.
"Nosaltres volem que la gent sàpiga que una part important de la indústria de la mineria no està ben administrada, amb mines formals", va dir Jennings.
Segons l'expert de l'OIT més persones treballen en petites mines, gairebé artesanals, que en les mines grans. Això tot i que produeixen guanys més baixes.
No obstant això, algunes companyies mineres grans ja han començat a fer alguna cosa per intentar reduir aquesta pràctica d'emprar a nens a les mines i pedreres.

L'or és per a altres


Jennings diu que encara algunes empreses, particularment en l'àrea de processament d'or i pedres precioses, permeten el treball infantil, sovint d'amagat dels organismes reguladors.
"Les companyies estan sempre molt disposades a convèncer la gent que no fan servir nens per a les tasques de tallar i polir les pedres, però si un fa un pas enrere, veiem que els que extreuen les pedres de les mines són nens", va dir Jennings .
L'expert de l'OIT afegeix que "no hi ha manera de saber si l'anell de bodes o el braçalet que veiem a les joieries, ha estat produït utilitzant el treball de nens".

Més acció L'OIT ha fet repetits cridats a els governs, empleats de les empreses mineres, donants i sindicats, així com comunitats locals i altres organitzacions, per tal que prenguen mesures en contra de la pràctica d'emprar nens, alguns de tot just cinc anys d'edat, com miners. Divendres passat, els governs de 14 països, entre ells Brasil, Colòmbia, Ghana, Togo, Pakistan i Senegal, van signar un acord en què es comprometen a eliminar el treball infantil en totes les seves mines i pedreres. Però la Organització Internacional del Treball adverteix també que no es tracta simplement d'eliminar el problema de l'ocupació de nens, les seves famílies necessiten els diners que ells porten a la llar, així que es necessiten fons per substituir la seva ajuda.

Jordi Clemente Rico 4-B


Xiquets miners



Desenes de milers de xiquets són robats a Xina per a vendre'ls


chinita.jpg

Milers de bebés i xiquets estan sent segrestats a Xina i venuts després en un tràfic infantil que ha desbordat a les autoritats locals i ha dut a UNICEF a demanar l'aplicació de mesures urgents al Govern de Beijing.

Els petits són obertament oferits en els mercats callejers de les grans ciutats o trets del país en camions de càrrega a través de les fronteres amb Vietnam.

Centenars de bandes rapten als menors en zones rurals, compren els fills de famílies pobres o contracten a dones perquè donen a llum xiquets que després són amuntegats en fàbriques fins que s'organitza el seu trasllat a tercers països per al mercat internacional o a diferents punts de Xina per als clients locals.

La policia xinesa, que en una petició sense precedents ha sol·licitat ajuda internacional, ha assolit recuperar més de vint mil menors en l'últim any, destapant una part del problema i admetent que Xina s'ha convertit en el centre internacional del tràfic infantil.

Les autoritats creuen que des de 1999 més de cinquanta mil nens podrien haver estat venuts dintre i fora del país, sobretot a parelles interessades en evitar-se la llarga espera d'una adopció legal.

Organitzacions com Save the Children o UNICEF han organitzat refugis per a cuidar dels milers de xiquets xinesos recuperats per la policia davant les escasses possibilitats que els seus pares puguen ser trobats entre una població de mil tres-cents milions de persones.

Les províncies xineses de Yunnan i Guangxi, ambdues frontereres amb Vietnam, s'han convertit en la base d'operacions de les xarxes de tràfic infantil responsables del que la policia del país crida la Ruta dels Bebés.

"Una sola xarxa il·legal ja desarticulada havia assolit treure a més de dues mil menors en l'últim any", confirma un portaveu del Govern local de Yunnan. La policia xinesa calcula que almenys un de cada quinze bebés mor abans de sortir del país, la majoria per asfíxia després de passar hores amagats en camions carregats amb animals o verdures.

Màfies que abans es dedicaven a la prostitució o al joc il·legal han transformat els seus negocis en xarxes de tràfic infantil i contracten a dones que es fan passar per mares en els controls policials.

Un baró sa pot ser venut per mig milió de pessetes quan el client és occidental o per escasses deu mil pessetes si la seva destinació final és una de les ciutats de la província de Guangdong, al sud del país. El mercat de Qin Ping, en la capital provincial de Guangzhou, és un dels punts de venda.


El Mundo - Dilluns, 19 de marzo de 2001

http://www.cesarsalgado.net/200103/010319b.htm

Celia Martin Serna 4V



La depressió homosexual apareix pel rebuig
bandera.jpgexternal image moz-screenshot.jpg
external image moz-screenshot-1.jpgexternal image moz-screenshot-2.jpg
La depressió homosexual dóna per por al rebuig familiar, social, laboral, el de les amistats, també perquè tots estem educats de la mateixa manera, heterosexualizados, i no ens donem el valor que mereixem com a persona, per si mateixos, i no pel que ens puguin donar els altres.
Les baixes autoestima comporten a certs factors que al llarg del temps poden ser superats, altres vegades no s'aconsegueix sortir d'aquí, d'aquest tancament.

Quan una relació s'acaba, quan et rebutja, quan no se sap que fer en adonar-se que és homosexual, quan tot sembla perdut, són milers de factors que conviden a un estat d'ànim que va baixant a poc a poc, arriba la depressió.

Algunes vegades són passatgeres, altres no tant, però les depressions es deriven d'un estat de desvalorització com a éssers humans, que cada individu ha de donar un valor, per ell mateix, no esperar quin percentatge d'importància es té per als altres.

Si ho posem a un cas exemplificat i aterrat als homes que encara no s'han acceptat homosexuals, la depressió sol ser el seu principal acompanyant. Això resulta, doncs l'individu no pot exercir la seva llibertat d'elegir el seu ésser afectiu.

El no destape a les preferències sexuals es deuen als factors socio-polític-culturals d'una nació, de tot el món.

Les regles que la mateixa societat s'ha auto imposat ha danyat a persones, veritablement en situacions molt serioses, com és el cas de l'homosexualitat. Segons les teories de Jean Piaget, diu que des de petits vam començar a discernir entre els actes bons i els dolents, això perquè és après des del bressol, dels nostres pares. Jutgen pitjor a un adolescent que es besa amb un altre home, però que és estudiós, ajuda en les tasques de la llar, etc., Que a un que té una aventura sexual amb una prostituta i és assassí.

Quan un home que se sap homosexual, però que no s'accepta després dels prejudicis que es cuinen sempre en família i en l'esfera social en què es desenvolupa rebutja tota mena d'emocions o sentiments que li generen a un del seu mateix sexe.
El rebuig als sentiments d'èxit i felicitat són els que prevalen en un individu que està sota la depressió. L'estat de culpa i la tensió empàtica són els factors que fa que la depressió augmenti el seu grau. La culpa per que no és com els altres germans, com els amics, com el pare, que els agraden les dones, que són heterosexuals.

El que l'homosexual ha de saber, és que és un ésser humà i que ningú té la facultat per qualificar-lo amb un percentatge de valor més o menys als altres. L'homosexualitat és una conducta pròpia del subjecte que sent atracció afectiva i sexual cap a algú del seu propi sexe. No és una malaltia, el que si ho és, és la depressió, que en alguns casos, pot arribar a extrems massa perillosos, com ho és treure's la vida.

En el gruix de les famílies, els pares no arriben a adonar-se pel transe depressiu en què es troba el seu fill, molt menys per tenir una orientació sexual diferent a la heterosexual, o almenys, no ho volen acceptar.

ELENA Mª ARIÑO QUILEZ 4ºA