Els crits del silenci
Desert_Landscape.jpg

[..]Fátima es trista.
El vol cap a casa surt el diumenge, i hui es divendres. Fàtima té un dia i poc més per acomiadar-se de tot. De tot. Ja mai més tornarà a estar amb la Carmen i la Lola, ni mai més anirà a l'institut, ni mai més passejarà pels carrers de la gran ciutat. Toca tornar als Atles.
Fàtima decideix acomiadar-se de les seves amigues. Té que acomiadar-se d'elles, veure-les una ultima vegada.
Baixa al carrer i mentre que va al parc on sempre estan, pensa en el que li acaba de ocorrer.
Sempre estudia, sempre té les millors notes. Mai desobedeix als seus pares ni fa res de dolent. Només té quinze anys, els seus pares no poden entendre que no vol casar-se ara? I menys amb un home de 50 anys, ¡amb nou fills!
Es troba amb la Lola i la Carmen. La Lola està fumant i la Carmen té el mòbil a la mà. Estan molt alegres de veure-la, però també semblen sorpreses. Fàtima no té ni forces ni ganes per dir-los que ve a acomiadar-se.
- Fàtima, ara mateix ens anàvem al cinema, véns?
De sobte tot desapareix de la ment de la Fátima. Una tard amb ses seues amigues, quantes vegades ho havia somniat !
Per que no. Mai ha fet res en contra del que li han dit els seus pares, per una vegada no pot passar res. Però no, ella no és així, no pot fer això. Tot i que sigui l'última vegada ..

El cinema és tan gran! Ho havia imaginat moltes vegades, però mai així. La pelicula és una de por, d'aquelles que li agraden a Lola, però Fàtima no es fixa molt en l'argument. Només té ulls per a la pantalla tan gran, el so tan alt i en la campanyia de les seves amigues. Tant de bo pugui fer-ho moltes vegades més!
Ja fa dos hores i mitja que ha sortit de sa casa. El sentiment de culpa és bastant gran, però les seves amigues estan tan contentes per que estigui amb elles un divendres a la tarda i s'ho està passant tan bé que no se'n recorda molt de que els seus pares estaran buscant-la. I millor no pensar el que li espera quan arribe a casa.
Van a casa de Juan, que aquesta nit hi ha una festa a sa casa.
La casa està plena de gent i la música està molt alta. Joan està molt sorprès de veure a Fàtima.
La Carme, la Lola i la Fàtima decideixen sortir a ballar. La Fàtima s'ho està passant tan bé!
Després d'estar una estona ballant, Joan s'acosta a Fàtima. Cada vegada més. I de sobte, passa.
O sigui que era això el primer petó adolescent, aquest del que li havia parlat la Lola fa dos anys.
Tot és genial, Fàtima no pot creure el que està fent.
I de sobte es torna a acordar de la seva família i el que l'espera a casa.
Se sent marejada, se separa ràpidament de Juan i va a seure a una cadira.
La Carmen i la Lola se sentin al seu costat i no paren de dir coses com 't'ho deia! si sortissis un dia .. triomfaries!'
La Lola i la Carmen estan molt contentes. La Carmen li agafa el cigar a la Lola i comença a fumar. Fàtima no sap perquè ho fa, però també fuma. És fastigós. Aquesta no és ella. No pot continuar fent això.
Fàtima s'aixeca i surt de la festa. Comença a córrer cap a casa. Anar al cinema, anar a una festa, ballar i estar amb Juan ha estat molt divertit, però ella no pot fer-ho. Fàtima se n'ha d'anar als Atles a casar-se amb el senyor Karim, dins d'uns pocs anys tenir fills i fer vida de dona casada allí, amb tot el que això significa. L'hi ha passat molt bé, però aquesta és la vida de Carmen i Lola, no la seva. Estara eternament arrepentida d'aquesta nit, i sap que els seus pares no la perdonaran mai.
Corre tan ràpid de pot cap a casa, només sent de lluny els crits de la Carmen i la Lola.
Comença a plorar. Que se li ha passat pel cap per escapar de casa? Pensava que per una vegada no passaria res, però ara s'ha adonat del que ha fet.
Corre tan ràpid que no veu a la gent amb la que es va xocant, ni veu els cotxes que han de fer una frenada per a no portarsela per davant en cada pas de zebra.
Però de sobte, un no pega una frenada.
Fàtima surt per l'aire i cau contra el terra. Només veu llums de lluny, i sent els crits d'horror de la Carmen i la Lola.
Les seves amigues ploren i li diuen quant l'estimen. Li diuen que no passarà res, que ja ve una ambulància. Però això a la Fàtima li és igual. Prefereix morir així, amb el record de la millor nit de la seva vida i envoltada de les seves amigues, unes amigues de veritat, que mai li van jutjar per les seves creences, la seva forma de vestir o pensar, qe dins d'alguns anys per una pallissa del seu marit o alguna cosa semblant.
Fàtima és feliç, encara que s'estigui morint.


Ines Lujan Garcia, 4ºB






[...]
Fátima i els seus pares acaben d'aterrar en l'aeroport, Fátima plora per dins, no es creu encara el que li ha ocorregut, ja no té ni ganes de viure. Després de travessar l'aeroport, en l'eixida es troba un senyor bé vestit amb un cartell en la mà, on posava el nom i cognoms de la seua família. Ella sabia perfectament que aquell cotxe tan luxós era del senyor Karim, el qual també els va pagar el viatge a Àfrica.

Després d'altre viatge en el cotxe, per fi arriben al poblat on viu el senyor Karim. El cotxe aparca enfront de la casa més gran i apartada del poble, en l'entrada es troba el senyor Karim al costat de 3 dels seus 9 fills; el senyor Karim es pot dir que solament té als diners i als seus fills, ja que no té més família, els seus pares van morir fa temps; el seu pare en una guerra civil liderant com un dels alts Comandant d’uns del grups mes grans, i la seua mare va morir molt mes vesprada per un càncer. El senyor Karim heredà els grans diners guanyats en l'alt càrrec militar que va tenir el seu pare; Fátima veia al senyor Karim bastant vell, aparentava mes dels anys que tenia, i se li veia amb moltes arrugues i un estat físic molt malament, semblava ser que era un home de poca mobilitat.

Ja adaptats a la vida del poble, es va celebrar la boda de Fátima i el senyor Karim. En aquell moment recordava la sort que tenien les seues amigues i la gran veritat que deien; el somni de la seua vida d'estudiar a Espanya i ser una dona de profit es va destruir en segons, el seu destí estava marcat.

El senyor Karim i Fátima ja duien any i mig casats, Fátima ja coneixia perfectament cada detall “dels seus fills”, sobretot els de Sheba, la filla del senyor Karim que tenia any i mig més que ella, es duien perfectament, i Fatima li aconsellava l'estudi per a una millor vida; després de contar-li l’historia del perquè va haver de casar-se amb el seu pare i l'haver deixat arrere Espanya. L'avantatge de ser una dona africana rica, era que el treball no era ni la meitat de duro. Ella ja s'acostumava al matrimoni, ho detestava, no podia ni mirar-li a la cara de la poca inclinació que li tenia, l'única cosa que feien era mantenir relacions sexuals, ja que el senyor Karim l'hi obligava per ser la seua dona; perquè ni parlaven, ni es miraven...

Dos anys i mig ja passats, i tot segueix exactament com el primer dia de la seua estada en aquella gran casa; bé, l'únic canvi és que ella estava embarassada del senyor Karim, anava a ser mare. Ella es veia tota la vida igual, treballant a casa, sense eixir tot just i a càrrec de 9 xiquets, bé 8, ja que Sheba ajudava en ocasions a Fátima, eren com germanes. En aqueix mes el senyor Karim va patir, un infart, ja havia patit algun abans però cap tan fort com aqueix. En l'hospital després de tres dies ingressat un segon infart li va llevar la vida al senyor Karim. El soterrament es va celebrar, però poques persones van acudir; i Fátima va heretar la fortuna del senyor Karim.

Ella sola amb els seus 10 fills, ja que ja havia tingut l'altre. Se sentia mes feliç, primer perquè ella va començar a estudiar per a un possible treball a Àfrica, com enginyera; i segon, també estava molt contenta, perquè la seua filla després de tots els seus estudis, li van donar una beca per a l'estudi d'econòmiques en una de les millors universitats espanyoles. Fátima contenta, va tornar a viure.


Juan Antonio Duran Fernández, 4A