Per amor

[...]
Quan ja no hi quedava ningú a la plaça, va apareixer el jove que havia filmat la lapidació i va llegir la carta.
Aquest jove va resultar que estava enamorat de la Doaa i no entenia perquè li havien fet aço a ella, però al llegir-la es va adonar. Primerament va sentir rabia perque la persona qui ell mes estimava estava enamorada d’ un musulmà pero va pensar en ella i decidí que el que hauria de fer era buscar a aquell musulmà per a vengar la mort de la Doaa.

El jove anomenat Johaid va tractar per tots els medis trobar a l’altre xic, i quan ja s’havia donat per vençut, va apareixer Aleb, el jove musulmà, que estava preocupat perque feia molt de temps que la Doaa ja no anava a veure’l.

Quan Johaid va escomençar a parlar-li, Aleb es va estranyar molt perquè no era normal què un xic yahidí li parlara a un musulmà, però, va entendre’l tot de seguida. Quan Johaid va mostrar-li el video, Aleb quasi el mata perquè es pensava que ell era un dels culpables de la mort de la seva amada. Per un segon, Johaid va pensar que estava morint-se, però va traure forçes d’on no les tenia i va ensenyar-li la carta que la Doaa havia escrit i que ell havia trobat.
Aleshores, Aleb es va posar a plorar i de l’odi i les ganes de venjança que tenia es va aliar amb Johaid i tot dos junts pensaren denunciar a les autoritats aquesta mort, però no podien anar a cap dels seus pobles perquè si els veien junts els matarien ja que eren de dos religions completament diferents. Van pensar en anar a les autoritats Iraquíes.

Les autoritats nomes veu-re el video van detindre els culpables i van protegir a Aleb i a Johaid ja què havien enfrentat als dos pobles mes encara del que estaven abans.

No obstant això, ells dos estaven tristos esclar, però havien aminorat les lapidacions de dones encara que fos a consequencia de la mort de la Doaa, la seva amada.


Tania Ruiz Gil 4ºA