L ´AMIGA

... La xiqueta de tretce anys comença amb la seua dieta per perdre eixos odiosos quilos que li sobren.

El següent día Martina va fer el que li va dir Tesa sobre la dieta (menjar amb acompanyament d'aigua) i es va pesar, marcaba trenta-nou dos-cents cincuanta, ella es va disgustar molt, perque veia que no perdia quasi pes en un día que portaba.

Ella va parlar amb Tesa, li va contar el que pesaba i va enviar les fotos d'ella despullada. Tesa l'animaba diguent-li:

Tranquila Martina que ja voras com a la próxima ja as perdut mes.

Ja de segur que amb tota aquesta grasa demá no entre ni per la porta de clase. A mes a mes els xiquets de clase es van a burlar de mi com fan sempre.

Tu tranquila que ja voras com d'aci poc ja no se'n burlen i ja voras com es queden flipats amb eixe cos que et vas a fer.

Al mes de fer la seua dieta, Martina ja a perdut cinc quilos i la mare sempre li deia que se esta quedan en els osos, pero ella insistia en que es veía masa grosa, ella ja feia una semana que no parlaba amb Tesa perque hi van discutir. Tesa li manaba més de el que ella podia fer, a més Tesa l'amenaçaba amb pujar les fotos per internet, i també li deia que si diu que l' esta amenaçant també les pujará.

Martina ploraba tots els dies,i damunt es veia grosa.

La mare que estava molt preocupada per el comportament de Martina la va portar al metge, i li va dir que estava masa prima per a l'edat que tenía i que si no menjaba més no anava a creixer, i es quedaria amb eixe horrible metre cincuanta dos.

Martina estaba molt asustada i no sabía el que fer, ella li va contar a la seua mare que ella sap que esta prima pero que cuan es mira a l' espill ella es veu grosa. La mare la va portar al psicoleg i li va dir que patix anoréxia, i que ténia que seguir una dieta per a agafar els quilos que a perdut i inclús algún mes, també li va donar un tratament a seguir.

Martina va fer cas al metge en la dieta i el tratament, ella anava contenta al colegi, perque encara que l'insultaven, ella es sentía més fort i ja no es marejava cuan feia educacio fisica., asta el xiquet que li agradava va parlar amb ella (li va demanar el msn).

Per la vesprada cuan va arribar a casa es va conectar al msn per a parlar amb el xiquet que li agradaba, cuan anava a parlar amb el xiquet que l'agrada li va obrir un altra conversacio, era Tesa :

hola foqueta, vull dir-te que ja e penjat les teues fotos en una red social de l'escola,on no poden entrar els profesors, pero tranquila que les teues fotos solament l'han vist un milió de persones,jajaja!

Martina no va poder evitar posarse a plorar, ella volia perdre la vida, pero abans va escriure una carta a la seua mare, en ella posava:

Estimada mama, sé que cuan lliges esta carta jo ja estaré en un altre lugar, solament voldria dirte que sense tu no m'abria curat mai d'eixa enfermetat tan horribe, et dec molt a tú, a papa, al meu germanet, a les amigues de l'infancia, a l'avia i a tots els que m'estimeu.

Els motius d'aquesta carta són per dirte per que em vaig d'este mon, vull que sapigueu que tot es per culpa d'una persona que per msn m'ha enganyat diguent-me que estic grosa, i que tinc que seguir una dieta per a perdre pes, jo tonta li vaig fer cas, d'amunt li vaig enviar fotos meues despullada, eixa persona m'acaba de dir que les a pujar a la web del colegi, eixa persona es diu Tesa i per ella he perdut la vida.

Eixe mateix dia per la nit la mare va llegir la carta, i va anar a buscarla, pero ja era masa tard la xiqueta havia perdut la vida, s'habia tirat als cotxes que pasaven per l'autopista.

La mare volia revenja i va investigar eixe nom, fins que va arrivar un dia que va anar al colegi i va preguntar per el que habia pujat les fotos.

Va arribar a la conclusio de que era un home de batxiller de uns vint anys que es va pasar perTesa.

Al dia següent la mare va atropellar al home que es va fer pasar per Tesa, la mare va acabar en presó, i no habia ningun dia en el que no pensara en com han estafat a Martina, la mare pensaba en que tot haguera cambiat si Martina se l'haguera contat des de el principi.

Fet per : Adrian Delgado