La núvia Yen-Li


4d3dee5d562b1a8ae2392a72b214db5f.jpg



[...] Totes plorant, como si les estigueren matant.

Sí, les estaven matant per dins, mentre els monstres de la nit cabalgaven rient-se i fent plans amb els diners que sacarien d'elles per la seua venda. Yen-Li en ixe moment va sentir que deixava de ser una xiqueta i amb els seus curts anys es convertia en una dona, en una dona trista.

Estava cansada de plorar, de gritar, de sentir-se mal i es va quedar dormida com altres xiquetes.

Va mig obrir els ulls.

Un home vestit de negre en un cavall estava davant d’ells.

Tenia la cara desfigurada, amb algunes cicatrius en la seua misteriosa cara, robust i alt, els ulls amb un brillor de locura i cabell negre com la foscor d’eixa nit.

Començà a gritar als homes de la nit.

Aquestos pareixien acobardats, débils davant d’aquest misteriós home.

- Vos esperava... -digué aquest.

- Ching no vaig anar-me amb tonteries que vols? -va parlar l’home que duia a Yen-Li.

Va riure, pareixia que la situació li agradava.

- Ja ho saps, yo -va mirar als costats, como si hi haguera més gent amagada al voltant seu- vos puc fer molt de mal i destrotzar el vostre genere..si no hem doneu a una xiqueta, només vuic aixó. -va terminar diguent amb un somriure.

Yen-Li va començar a tremolar, como s’imaginava que ho feien les altres xiquetes.

- Saps que no podem fer aixó, a més no ens pots fer res, ets un contra dotze.. -va dir pareixent segur del que deia, encara que per dins savia que no era així.

- Soc una de les persones més importants d’aquest païs..estas segur de que no puc fer-vos mal? O a les vostres families?

No es va escoltar res en una llarga estona.

La situació pareixia tensa, molt tensa.

De sobte, Yen-Li, que es feia la dormida, va notar com uns abraços l’agarraven amb força, elevant-la en l’aire.

A continuació, va sentir com el seu cor s’accelerava i obrí els ulls.

L’havien abavat de vendre sense una sola paraula al temible home anomenat Ching, com si ella fora un tros de carn.

Ara no era propietat dels temits homes de la nit, ara era propietat d'un dels homes més poderosos de la Xina, Ching, un home despiatat i corrupte.

Yen-Li no va voler obrir mai més els ulls, volia que tot això solament fora un mal son, que encara estiguera amb els seus pares, pero savia que en el fons no era així.

Quan per fi va obrir els ulls no s’enrecordava de res, fins que va observar que el llit on estava no era el llit de sa casa. Era evident que era molt mes còmode i gran. També va observar que la seua nova habitació era tres vegades la seua caseta.

Per un moment va pensar que al cap i a la fí tal vegada aquell home no la trataria tan mal. Però, es va adonar només vore’l entrar a la seua habitació que estava completament equivocada.

El pitjor d’aquells primers dies a la casa d’aquell home van ser els maltractaments i les multiples violacions que rebia. Apenes li donava de menjar i la seua habitació no era aquella on va despertar el primer dia del seu infern, sino que la seua hi estava al costat de la quadra on només hi havia un trocet amb palla per a que es gitara.

Al cap de cinc anys, quan la pobre Yen-Li creia que a la menor oportunitat es mataria per a acabar amb el seu sofriment, un cop de sort la va il•luminar.

Una nova xiqueta més jove i bonica que ella va arribar a la casa.

Això només podia significar que Ching ja s’havia fartat d’ella i que segurament la tornaria a vendre.

Amb un poc de sort, tal vegada es podria

escapar d’aquell lloc per fí, durant l’intercanvi perque de segur que durant aquell període curtet de temps seria lliure sense eixes odioses cadenes que portava des de que va intentar escapar dos anys enrere.

Però, desgraciadament, l’intercanvi mai va arribar.

Com no s’havia plantejat que Ching era molt ric i també molt possessiu?

En aquells últims moments de la seua vida, va desitjar amb totes les seues forces que aquell home li dona-se un infart o li caiguera una llàntia al cap per a que la xiqueta que acabava de vindre a la casa de Ching no tinguera la mateixa sort que ella.

-Adéu xiqueta, ja m’he cansat de tu.- va dir Ching riguent-se, agafant-la pel coll mentre es disposava a tallar-se'l amb un ganivet.

-I per què no em vens o algo així?

Ell es va riure més encara que quan la violava i ella li suplicava que no ho fera.

-Perquè el que és meu será per sempre meu.- li va contestar tallant-li definitivament

el coll.



CELIA MARTÍN i ROSA M. DE JUAN, 4V