El recluta
[...]

Sense saber bé quan, Kilabo comença a sentir els raigs de sol, mentre recorda els esdeveniments de la nit anterior. El que Natubo li havia dit el tenia desconcertat, ara que sabía que els que van arrasar el seu poblat no havien sigut els soldats, sinó la guerrilla.

No podia pensar amb claretat, ja que tot semblava estar en contra seva. No sabia què fer ... o què creure. De moment només tenia en ment una cosa, escapar, però per això necessitava un company i l'única persona en la que ell confiava era Natubo, i per això va anar a explicar-li el que tenia pensat. El plà, encara que no molt elaborat, consistia en distreure els guàrdies d'alguna manera per poder escapar, però no sense abans aprobisionarse d'armes i menjar. El primer que havien de fer, era aconseguir algun combustible per cremar la barraca on guardaven l'alcohol i així poder escapar, després haurien d'aconseguir entrar al magatzem sense que els vegin per poder agafar armament i menjar suficient per subsistir una temporada i que s'oblidin d'ells.

Necessitaven bastant de temps per poder preparar-ho tot i van fixar la data per a tres dies després. El temps va a passar molt lentament i va a ser molt dur per ells; els despertaven a puntades de peu, els feien barallar-se pel menjar i per qualsevol cosa que feien mal els donaven una pallissa i als que no obeïen els torturaven, i, fins i tot, alguns es quedaven invàlids de per vida.

Va arribar el dia i el van deixar tot preparat, només quedava esperar que es fera de nit, però, malauradament no tot va sortir bé. Es dirigien a la barraca per cremar-la, i es van adonar que hi havia un soldat descarregant alcohol d'un camió. No havia temps per pensar, Kilabo va anar a distreure'l i així Natubo li va obrir el cap amb un pedrot. Kilabo no va veure això com un contratemps, sinó com un cop de sort, ja que ara tenien el mitjà perfecte per escapar. Mentre Kilabo buscava les claus del camió, Natubo ruixava la barraca de combustible. Quan Kilabo va trobar les claus Natubo va pensar que haurien de ficar el cos a la barraca per fer creure als de la guerrilla que no havien sigut ells, sino que va ser un accident del soldat que estava descarregant. Mentre Kilabo arrencava el camió, Natubo va ficar el cos a la barraca i li va calar foc, per a escapar sense que ningú s'adonara del que feien.


Al dia següent, quan l'oficial es va adonar de tot el que havia passat ,va posar en martxa una partida de cerca per trobar-los i matar-los, encara que no van tenir molta sort perquè Kilabo i Natubo van deixar pistes falses perquè no els trobessin. Kilabo i Natubo van pensar que el millor que podien fer era estar un parell de dies sense moure's per no cridar l'atenció. En aquest temps Kilabo només pensava en venjar-se de l'oficial i li ho conto a Natubo perquè li ajudara, però Natubo no volia tornar i açò va a provocar que Kilabo pagara part de la seva ira amb ell.

El pitjor va començar quan se'ls terme el menjar. Va ocorrer l'inebitable, Kilabo i Nabuto es van barallar, Kilabo era més fort i li va trencar el nas a Nabuto i aquest es va anar corrent. A Kilabo no li va importar, només pensava en venjar-se de l'oficial.

En aquest moment decideix que ha arribat l'hora d'anar al campament a matar l'oficial, va agafar el camió amb totes les armes i se'n va anar. A mesura que s'acostava al campament, veia que havia molta més vigilància, i va començar a sospitar. Ningú va notar res estrany perquè aquest dia havia d'arribar un carregament d'alcohol i el van deixar passar. A pocs metres del campament va veure una cosa que li va fer embogir, Natubo estava menjant amb l'oficial, li havia traït. Es va adonar que no tenia possibilitats de sortir d'allí amb vida llavors accelera dirigint-se a ells, però l'oficial aconsegueix veur-ho i es va aparta a temps, per el queel camió només va atropellar a Nabuto. Kilabo frená, va baixar, i encegat per la ira, va anar directe cap a l'oficial, que el va reduir fàcilment. L'oficial veuent que estava acabat, va acostar-se poc a poc cap a Kilabo, començar a riure, ja que tenia pensat torturar-lo, però quan estava a escaços metre o com a molt metre i mig, Kilabo va sacar un ganivet que tenia guardat i l'hi va clavar al cap fent el seu ùltim esforç.

Si algú hagués tingut l'oportunitat de veure a Kilabo quan caia a terra mentre que l'acrivillaben, podria haver vist un somriure al seu rostre, perquè sabia que el seu acte serviria de exemple per als altres xiquets i que ells terminarien el que el havia començat.


Jose Andrés Chirivella Arnanz 4ºA

Iván Caballero Moreno 4ºA