La mina

external image 12691_752x821_752x821_75x18-width-752-height-821.jpg


Van passar dos minuts fins que Robert va arribar a l'altre costat del túnel. Lí va pegar un cop de vista i al veure tanta roca va deixar la dinamita. Després torná amb el seu pare que estaba a l'altre cosat del túnel.
A l'arribar van veure (el capatàs i Carlos) que la dinamita no la duia, seguidament van conversar.

-Què has vist Robert?

-Molta roca, que pareixia molt dura ademés.

-Molt bé xiquet t'has guanyat el pa de hui de ton pare.

-No ha sigut res -diu Robert amb una expressió d'alegria en el seu rostre.

-Bé ara aparteu -vós que anem a activar la dinamita, però nosaltres no, ho van a fer els teus companys, no vaja a ser que pase alguna cosa. Déu no el vullga.

-Bona idea, aleshores ens anem a donar un passeig Robert i jo i després vindrem a veure com ha anat la cosa.

-Tranquil home!

Carlos i Robert passada l'hora van tornar a veure com havia anat l'explosió. El capatàs li va dir que molt bé, que no s'imaginaba el que hi habia en el túnel. Havien encontrat un muntó de joies precioses: diamants,rubís ....
De sobte Robert s'en va tirar a terra molt emocionat dient:

- Mare meua som rics, ja no hauràs de treballar més pare.

-Ja ho crec que no Robert -va dir rient-se.

-Ja ja ja...que bé que us haja donat aquesta noticía en realitat jo m'alegre també molt. I sobre el que ha dit Robert estic d'acord amb ell, perquè pensé donar-te una quarta part de les joies per a tu i la teua família perquè ja està bé de traballar. A partir d'ara et dedicaràs a cuidar de la teua família i del teu fill.

17 anys més tard:

Hui és un dia especial per a Robert, hui ha rebut el títol que li acredita con a llicenciat en ingeneria
d'energies renobables per la Universitat de Lima, esta trist perquè d'aci un mes abandonarà el seu
país per anar a Espanya on li han contractat per desemvolupar un projecte de parc solar a Almeria:

-Però no tot són penúries -pensa Robert.

-Tindré dos meravelloses setmanes per a visitar el meu poble i vore la seua familia, que porte anys sense vore la seva familia.

Van ser dos dies de viatge amb diversos transports.
Al seu poble el van rebre amb orgull, era el primer del poble que havia conseguit la gesta d'una carrera universitària. En anar a casa i veure el seus pares, tots tres es van abraçar en un caloros abraç:

-Tants anys sense vore't fill,van dir el seus pares.

-Què tal aquestos anys? Va dir el seu pare.

-Bé però tinc també una mala notícia me'n tinc que anar a Espanya a treballar.

-I on és això, fill?

-A Europa pare, a Europa.

-Qué li ha passat a la família de nou pare?

-Res en especial, només que la teua germana petita, Marina creix i creix i vol seguir el teus passos d'estudiant. I el teu germà li va molt bé el futbol li ha fitxat un equip europeu, crec que li diuen València cf, ah i el club és d'Espanya coincidireu.

-I la mina, ja l'han tancada?

-si, ja n'era hora!

-Vinga xics vingueu a dinar, va dir la seua mare.

Unes tres setmanes després ja estaba a Espanya es va anar a viure a València amb el seu germà
encara que trevallara a Almeria.
Tot li va anar bé els anys següens per a ell per que va conseguir un treball a València i també per al seu germà que va guanyar la Lliga de Campions amb el seu club el València cf però tot això es va enfosquir temporalement per la mort del seu pare.

10 anys després:

Robert ja se n'habia cassat i habia tingut dos filles precioses.
I un dia pensant:

-I pensar que jo fa 27 anys estaba en un túnel d'una mina sense cap futur sense cap sortida...

Guillem i Rafa 4t d'eso V (Que a ningú se li acudisca de tornar a esborrar-lo)




La mina

[...] En Roberto va començar a gatejar pel conducte, cada vegada que anava més endevant el túnel es troba mes deteriorat, la fusta que apuntala el tunel, es troba carcomida. El tunel té una llargaria de uns 30 metres amb un diametre de mig metre, en Roberto es sentia molt orgullós per ser menut, per a poder passar per el diminut tunel. Cada vegada li costava més avançar, es sentia molt cansat, li sudava el front, i li tremolaven les cames.

Cuan va arribar al fi va palpar la pared, y va vore que era roca, així que el esforç había sigut fructisi, va agafar per a comprobarlo bé i no equivocar-se, un martell, va golpejar la roca y es va trencar, va mirar pel forat y va vore que havia una cova, como li havien dit. Va deixar la dinamita, i es va preparar per tornar endarrere, va començar a trobar-se molt mal, cada vegada li donava més voltes el cap, i es va quedar inconscient, en Roberto va recordar el que li vadir el seu pare ``si tens algun problema, tira de la mexa i anirem a per tu´´. En Roberto va agafar la mexa i va estirar de ella, abans de quedar-se inconscient.

El pare de Roberto es va donar del moviment de la mexa. I va començar a parlar amb el capatàs:

-Tenim que salvar al meu fill- Pare.
-Es molt perillós, i no sabem que li ha pogut pasar a en Roberto- Capatàs.
-Em dona igual, vull que isca de ahí- Pare.
-En dacord cridare a un treballador que tenim, de la mateixa mida que el teu fill- Capatàs.

Al voltant de quinze minuts va arribar el jove:

-Tens que entrar dins i dir-nos com hi estroba en Roberto- Capatàs.
-Dacord- Jove.
-Pren un encenedor, que hi estara molt fosc, en la part final- Capatàs

El jove es va meter dins, li va costar, ja que era un poquet més gros que en Roberto, pero va escomençar a avançar. El jove va notar que feia una olor estranya però no li va a donar molta importància. Va arribar on es trobava en Roberto, i li va vore en el sòl, inconscient. És va acostar i va encendre el encenedor, de sobte tot el tunel va esplotar, i es van quedar atrapats el dos. Fora es va sentir el soroll de la explosió, el pare es va tirar a terra, i va escomençar a plorar.

Lo que havia sigut el dia de quan Roberto s´anava a convertir en un home, a ser el dia que totes les ilusions de en Roberto van ser atrapades en un túnel.

Ángel Sánchez 4B ----



LA MINA

[...]
Pot escoltar els crits del seu pare en la llunyania .
-Ara, quan no puguis aplegar més enllà , deixes la dinamita i retrocedeixes tot el llarg que doni el cable, a continuació, polses el botó i tindràs quatre minuts per a eixir del túnel.Tranquil, et donarà temps .
-Bé entès!
-Vinga campió, ja voràs que contenta es ficarà la mama quan veja els diners que portarem a casa.
Aquestes últimes paraules quasi no s’entenen, la sargantana és molt rápida.
Roberto aplega a una part de terra humida, cada vegada és tot més estret i li costa més gategar amb la llanterna i el rotllo de dinamita. A poc a poc, pas a pas , la suor li recorre el front , se li clava a la boca , li passa pel pit i cau al terra, fa molta humitat i calor també.
Quan veu el fi , col·loca la dinamita , però , hi ha un problema , el cable de la dinamita està enrotllat al seu braç, i té que soltar la llanterna per desenrotllar-lo, que cau, es mulla i deixa de funcionar.A més, no té el suficient espai com per a des-fer-se el cable rapidament , el túnel és molt estret.
A l’altra banda del tunel, mentre el seu pare compta els minuts que el seu fill tarda en dir-li que ja està tot preparat, li ve un record al cap. Era un somni que tingué la nit que Margarida li va dir que estava en estat. El somni no s’entenia bé es veia i escoltava com en la llunyania i no li trovaba el sentit a tot allò:
Pareixia una galeria minera. Es podia distinguir a si mateix entre uns deu homes i xiquets més , estava fosc, estaven esperant alguna cosa. Després de uns segons amb la ment en negre, es vou a all i als homes nedant en lla galeria, que s’estava inundant es veia amb cara desesperada i no nedava cap a la superfície com els demés sino que nadava cap al fons. No li trobava el sentit a tot allò.

-Mario, quants minuts porta el teu fill dins?-li va preguntar Felipe.
-Porta ja set minuts.
-I, no creus que estarà en problemes?
-No, el meu Roberto és un xiquet fort, tot ho fa espai i bé.

Mentre, Roberto aconsegueix desenrotllar el cable de la dinamita, la deixa, s’allunya el llarg del cable i ,polsa el botó.

Malauradament,quan Mario li crida a Roberto, aquest, sent un temblor a la terra humida i, quan la torna a sentir, un altre temblor, explota menys d’un terç de la dinamita que portava i una tromba d’aigua se l’emporta amb una força descomunal.

En aquest instant , Mario sent el soroll de l’aigua i li vé el somni al cap de nou; desesperat, comença a pujar el nivell de l’aigua a la galeria i ell, comença a buscar al seu fill Roberto, ajudant als demés homes a pujar a la superfície. Bussejant cap al fons, desesperat , buscant al seu fill Roberto... i maleïnt el moment en que li va dir que anava a treballar amb ell a la mina.


Celia José Colomino 4A