LA PROVA


Mauricio esta rebentat per la pallissa que a rebut pels seus companys, esta baldat no pot caminar, els mes forts el subjecten, ell no diu res però vol anar al hospital, per que sent que sen va del seu cos.
  • Porteu-me al hospital- va dir Mauricio amb una veu fluixa i dèbil
  • ¿Que dius?- va dir Miguel
  • Que me porteu a un hospital o me moriré- va dir Mauricio
  • No podem dur-te a un hospital si no la policia farà preguntes i correm el perill de que ens descubrisca – varen dir – be, l’únic que podem fer es demanar un taxi i que vages tu a soles. Es l’única manera- varen dir
  • D’acord si es l’única manera o farem així però crideu al taxi ràpid !- va dir Mauricio


El varen agafar, i cuan va arribar el taxi el varen ficar dins, i li varen donar els diners necessaris al taxista. Cuan va arribar a la porta del hospital estava moribund, amb un últim esforç va entrar dins del hospital a continuació el posaren damunt d’una camilla, el traslladaren ràpidament UCI i esperaren el resultats de les proves.
El varen operar de urgència, varen cosir totes les seues ferides i se les varen curar.
Al cap de un parell dies, va entreobrir els ulls, i li va preguntar al doctor:

-Quants dies emporte hospitalitzat?-va dir Mauricio
-Portes 4 dies dormit,com un liró -va di el Doctor.
-I que opina vostè, de com estic?-va dir Mauricio
-Estàs en les ultimes,et queden 2 o 3 dies com a molt -va dir el doctor
-Ha vingut algú a visitarme?-va dir el Mauricio
-No de moment no ha vingut nigu-va dir el Doctor

Ell va pensar,que habia pasat la prova com a un heroi i superant el record,de ser el noi amb menys edat en batir el record.
Però ningu a vingut a veure’l ni a danor-li la enorabona,es va sentir un poc marginat ya que havia fet tot aixo per a res, el que ell consideraba la suea familia ya no era res, ningu es preocupaba pel seu estat,li faltaven 2 dies per a morir i ningun es molestaba en visitar-lo ni en preguntaven per ell.
El últim dia,el dia en el que ell anava a morir,va tindre una visita ,que li va sorprendre molt i se li va quedar la cara descomposta al veure’ls.
Eren els membres de la banda contraria,els seus enemics a mort, segon el que li van inculcar, abans de ser membre de la Mara.
-Que feu açi? –va dir Maurici
-Tu eres en dels últims membres,que encara estan vius de la teua banda- va dir el cap
Aleshores en vingut a acabar un treballet que tinguem pendent,jejejejeje.
-Aleshores feu el que vos doni la gana,jo mai cantaré res, abans em suïcidava- va dir Maurici
Però el que ells no sabien,es que este era l’últim dia de vida que li quedava y li donava igual el que feren,abans de morir va reflexionar i es va donar compte de que això de formar part duna banda li anava a costar la vida.

Fet per : Andres juarez martin i Jose Luis gomez guillen
----