El paquet

[...] Per fi va arribar a l’escola, i entrà a classe. No estava atenent, en l’únic que pensava és que acabara la classe i arribara l’hora del pati perquè eixe era el moment per a portar a terme el seu pla. Finalment arribà l’hora. Va agafar la AK-47 i començà a disparar al voltant seu, la gent corria però pocs es van salvar. Harry anava pels corredors pensant:
-Quasi he batut el record de morts, a vore si aconseguisc matar-ne uns quants més.
Mentre anava pel corredor es trobà amb Lluís:
-No!, per favor no em mates, no t’he fet res.
-Ja ho sé, però no et mate per venjança.
I Harry disparà. Les bales impactaren en Lluís, que cridava de dolor, mentrestant Harry pensava:
-Tan sols en falten dos més per a complir el meu pla i batre el rècord de morts.
Continuava caminant pels corredors però no hi havia més gent, tots havien fugit.
Començà a escoltar sirenes, venien a buscar-lo, a detindre'l.

-No he pogut matar tots els que volia però igualment em recordaran per haver mort 23 persones.
No havia fet tot el que volia, de tota manera estava content, no esperava poder acabar amb tanta gent.
-Adéu!
Va cridar, quan la bala que ell mateix disparà li travessava el cap.


Héctor P. H. 4t A




Harry agafà la bossa i eixí de la casa amb un somriure en la seua cara, caminava feliç recolzant-se la bossa a l’esquena pel carrer principal que el conduïa a l’escola. Ara era el seu moment,en Ricky caminava per la vorera d’enfront. Harry creuà el carrer i saludà Ricky:

-Hey, com estàs? – digué Harry amigablement, però també molt falsament.

-Bé, Harry, què et contes? – contestà Ricky molt confiat.

-Mira quina cosa més bonica m’he comprat, vine al carreró que te l’ensenye - digué molt convincent Harry.

Ricky seguí Harry molt convençut i quan varen arribar Harry va deixar la bossa a terra, es va ajupir, va traure l' AK-47 i apuntant-lo va buidar mig carregador al pit amb el silenciador per tal de no cridar l’atenció. El cos va caure a terra i ràpidament va guardar l’arma a la bossa i va amagar el cadàver en un arbust, eixí del carreró amb normalitat i va continuar caminant pel carrer que el duia a l'institut. Arribà a primera hora al gimnàs on li tocava Educació física i als vestidors es va esperar que tot el món s’acabara de canviar per a quedar-se a soles. Quan tots isqueren, tragué l’arma de la bossa i va eixir dels vestidors amagant-la a l’esquena.Tota la classe l’esperava fent rotgle i quan el professor va preguntar per què tardava tant va traure el fusell d’assalt i va buidar carregador i mig a tota la seua classe, inclòs el professor.
Harry va amagar l'AK47 en la bossa i se'n va anar del vestidor corrent i quan va eixir va trobar-se un xiquet d'11 anys que havia vist l'assassinat. El va portar a l'habitació del conserge i el va escanyar. Va eixir molt ràpid de l'institut va vore a un home en una moto i amb l'AK47 li va donar 4 tirs. La moto no era molt potent i no corria molt, així és que el cotxe de policia li va demanar que paràs perquè no tenia casc. Harry va desitjar que no lo diguessen res d'obrir la bossa.

-Sap vosté que va sense casc i sobrepassant la velocitat permesa?- Va dir el primer policia.

-Si,però tinc un poc de pressa perquè la meua mare està en l'hospital. - Va dir Harry pensant que així se n'aniria de seguida.

El policia va seguir amb el seu treball i li va demanar els papers de la moto. Harry es va negar i mort de por va intentar fugir, però un segon policia li va disparar a l'esquena i es va quedar tirat al sòl inconscient.

5 dies més tard es va suïcidar a la presó perquè es va quedar sense amics i la seua família no volgué saber res més d'ell.


Fet per: Alfredo B. B. i Sergi G. C. 4V




En la seua moto Harry es va anar a l'institut, de camí pensa novamente en l'us que li donará al fusil i es sent protagonista i autor d'un drama en el que, ell és l'amo de la vida dels demés. No respecta els semafors ni els senyals de tràfic, condueix com un suicida, no té res a perdre , a mes a més es sent el més poderos, li recordaràn per sempre.
Arriva a l'institut, deixa la moto en el parking, no es molesta en lligar-la, de fet la deixa caure a terra i només comença a caminar, cap al edifici on es troven els seus companys, trau el fusil de la motxila i amb aquest a la má travessa el vestíbul, on estàn el conserge i un vigilant, aquest li diu:
-- Quiet, on creus que vas, tira eixe...,
Pero no te temps de dir res més ja que Harry descarga contra ell dos trets. El conserge mort de por alça les mans, suplicant perdó, però no, Harry no està disposat a perdonar a ningú, tambe li dispara. Tots dos queden al sòl en mitg d'un sot de sang.
Continua en seu recorregut cap a la seua classe, vol trobar a aquells que són els seus companys, però es creua amb un grup de professors i els dispara sense mediar paraula, un d'ells aconsegueix fugir corrent i encara que dona la veu d'alarma, també cau abatut per els dispars del fusil.
El camí que queda darrere de Harry ès un riu de sang.
Ell te una sensació d'irrealitat li pareix estar dins d'un somni.
Al escoltar els trets, els alumnes ixen de les seues aules i molts d'ells troben la mort o queden malferits.
Harry es sent marejat, li pareix escoltar veus dins del seu cap, hi ha una veu que diu:
-- Harry, Harry, m'escoltes, Harry m'escoltes com et trobes?
No enté res, és troba molt malament, li pareix que tinga el cap a punt d'estallar, escolta veus, que van fentse més nitides li sembla la veu del seu pare, que parla amb algú:
--¿Es recuperará?
--Ës promte per a dir-lo, però és jové i no te res greu
--Está tornant de l'anestesia, pareix que vol dir ...
Esta última veu li pareix a Harry la de la seua mare, ell fent un gran esforç obri els ulls i es dona compte que está en la habitació d'un hospital, te les cames i un braç escaiolat,
-- Que ha passat? pregunta.
-- Has tingut un accident amb la moto, estás molt malferit, però estàs viu, encara que siga de miracle-- li diu el metge.
La mare i el pare es miren i li digüen:
--Vas atropellar amb la moto un gos, anaves com un boig, fill, has tornat a naixer. Quand millores tenim que parlar, han trobat en la teua motxila un fusil amb munició.
Harry pensa "No ha passat res, no he mort a ningú" i fa una pregunta:
-- Que li ha passat al gos?


Vicent Fandos Gassol 4ºV


Harry arriba tard a l’escola, però no el preocupa.
En estos moments, no el preocupa nada.
Es senta el costat del Ricky i li passa una nota a escondides de tots.
Ricky la llig i li canvia la cara...la pal·lidesa es abundant al seu rostre.
Mira poregos al Harry que el somriure no se’n va de la seua boca.
Ricky mira abaix i observa que en Harry a tret la seua AK-47.
El somriure de Harry es molt escalofriant...la seua temptació per la mort es molt preocupant.
Tindrà la consciència tranquil·la?
Ricky va a explotar....no pot contindre les seues ganes de plorar....les seues ganes de seguir vivint. Sap que va a morir...ell i tots els seus amics.
Queden pocs minuts abans de la masacre.
Matarà a tots...no quedarà ningú. No serà feliç fins a ver-los tots morts.
Harry agarra l’arma, que tan poc l’ha costat aconseguir-la.
A penes queden cinc minuts. A Ricky se l’escapa una llàgrima del seu ull esquerre i Harry no es dona compte.
Ricky te prohibit totalment que se li note res... encara que va a morir.
Harry li dona una bofetada...molt forta. Es dona compte de que esta plorant.
El psicòpata s’alça i li apunta amb l’AK-47 en el cap. De sobte un altre company misterios s’alça amb una arma millor que la de en Harry.
I li pega un tir al cor de Harry. Harry cau a terra amb el somriure en el rostre pàlid i es queda mort.
Ricky pensa un moment...aquell company li havia salvat la vida i va evitar la masacre d’aquell moment.

Ana Chofre i Alex Lluch 4º-V